Da «La Cantina» a «La Canorta»?

Savognin: En project per ena canorta

Igl interess persiva è avant mang. Durant decennis ò l’impresa Battaglia a Savognin mano ena cantina. Principalmaintg per igls agens luvants. Da tant annò scu ustareia cun alloschamaint cun 27 letgs. La clientella eran da stad an amprema lengia luvrants da differentas firmas tgi stavan lò sur notg. Ed an media nivan er ca. 20 persungas mintga de a giantar. Luvrants ed indigens. Igls davos onns è La Cantina, an possess dalla famiglia Battaglia, neida manada da Marisa Steier. Ella è sa retratga per igl davos otgover da chest onn. Tge tgi capeta anavant cugl object è anc betg digltot franc, pero en project è sen buna veia.

En basigns dattigl

Eneda davigl a Savognin ena gruppa da giuier per unfants pitschens. Actualmaintg n’è ella betg ple existenta, ins ò pero tranter las mammas giovnas gia la discussiun da leir reactivar chella. «E damais tgi erans ve da pansar da leir far ensatge an chella direcziun e tgi nivan libras las localitads da La Cantina è gist er neida l’ideia dad eir pi concret ve dad ena varianta per ena canorta d’unfants», dei Ricarda Graf, egna dallas iniziantas. Da La Cantina ins pudess far ordlonder La Canorta. Tgi dess ena tscherta dumonda per ena tala purscheida ins saveva, essend tgi dat gio oz mammas tgi dattan giu durant igl de lour unfants a Planeiras u a Tusang. Pero per neir a saveir concret igl basigns ins è ia tigl cumegn da Savognin. La suprastanza è stada digl meini da sustigneir en project d’ena canorta per augmentar la qualitad dalla regiun Surses scu li d’abitar. Ed egna dallas ampremas activitads è stada da sclareir igl basigns. An Surmeir ins ò tarmess en questiunari da retschertga an 60 casadas. Ena reacziun ègl do an 47 cass. «Ea, chellas raspostas èn stadas atgnamaintg positivas. Eneda tgi èn ancunaschaints igls detagls ed ins so er quant tgi costa so chegl veir ot oter», dei Beat Jenal, igl canzlist digl cumegn da Savognin.

Ò da purtar sasez

Igl cumegn da Savognin sustigna igl project an furma consulenta ed administrativa anfignen tgi la tgossa è messa a strada, dei Beat Jenal. Participaziun finanziala vignigl an mintga cass a dar nigna digl cumegn, punctuescha igl canzlist. I stuess an mintga cass dar ena organisaziun purtadra privata. El savess sa metter avant tgi chegl fiss p. ex. ena uniun. Previa seia da far alla fegn otgover/antschatta november ena seira d’infurmaziun per genitours. Per en menaschi d’ena canorta d’unfants prevei igl cantun tenor lescha en sustign finanzial. Las localitads on da corresponder exactamaintg allas prescripziuns. Seia chegl puncto la grondezza dallas localitads, igls indrezs sanitars, cuschigna, etc. Alla finala vigna chesta canorta manada scu en affar. Igl caschunader paia atgnamaintg igls costs. Vot deir chels genitours, tgi fon adiever digl sarvetsch da dastgeir lascher durant igl de a lò lour unfants, paian. Ea, i dat anc la contribuziun digl cantun tgi è defineida antras la lescha ed è betg dapertot tuttegna.

Tantas scolas veidas

Da diversas varts ins ò pudia santeir tgi la rolla digl cumegn da Savognin seia en po curiousa. Cun igl sustign ins promova dad occupar en object privat, dantant tgi seian tantas scolas veidas ainten la Val cun localitads tgi ins savess nizigier. Gist an vista tgi igls oters cumegns vegian decidia da far ena scola centrala a Savognin. Beat Jenal manegia cò tgi i seia naturalmaintg tgossa digls possessours tge tgi els viglian far cun lour object. La suprastanza communala vegia catto igl project dad ena canorta d’unfants scu bung e decidia da dar sustign agl rom scu gio menziuno. Ricarda Graf vei la tgossa uscheia tgi ena canorta d’unfants vessan las iniziantas an mintga cass lia a Savognin. Naturalmaintg fiss ella averta er per unfants digl antier Surses. Ed a Savognin dettigl betg localitads adattadas. La Cantina porscha cun far pacas adattaziuns, chegl tenor gliout digl fatg, ena infrastructura adattada per manar ena canorta.